L’escarabat vespa barrinador de les moreres

Xylotrechus chinensis, una amenaça real per als arbres urbans

---

El Xylotrechus chinensis, també conegut com a escarabat barrinador de les moreres, és una espècie invasora d’insecte xilòfag que afecta principalment les moreres (Morus alba). En els últims anys, s’ha estès com una plaga en diverses regions a causa de la seva capacitat destructiva, incloses regions de Catalunya. A continuació, analitzem aspectes clau d’aquest escarabat, la seva biologia, distribució i les estratègies de control que s’implementen per a mitigar el seu impacte.

Fisiologia, reproducció i etapes de desenvolupament

El Xylotrechus chinensis pertany a la família dels Cerambycidae, caracteritzats per les seves antenes llargues. Els adults presenten un cos allargat, de color marró fosc amb bandes clares que formen un patró distintiu a la seva esquena. Aquestes marques ajuden a identificar l’espècie, diferenciant-la d’altres escarabats.

Pel que fa a la seva reproducció, les femelles dipositen els seus ous en esquerdes de l’escorça dels arbres, preferentment a moreres malaltes, febles o envellides. Els ous fan eclosió, i les larves penetren l’escorça, alimentant-se de la fusta i creant galeries. Aquesta fase larvària és la més destructiva, ja que afecta directament l’estructura de l’arbre, afeblint-lo i, en molts casos, conduint a la seva mort.

Les etapes de desenvolupament de l’escarabat inclouen l’ou, la larva, la pupa i l’edat adulta. El cicle complet pot durar d’un a dos anys, depenent de les condicions climàtiques. Durant els mesos càlids, els adults emergeixen i s’aparien, començant novament el cicle de vida.

Origen i Distribució a Catalunya

El Xylotrechus chinensis és originari d’Àsia, on es troba en països com la Xina, Corea i el Japó. Es creu que va arribar a Europa a través del comerç internacional de fusta i plantes ornamentals. A Catalunya, la presència d’aquesta espècie va ser detectada per primera vegada en 2012, i des de llavors, s’ha estès a diverses àrees, convertint-se en una plaga.

La seva expansió a Catalunya ha estat facilitada per les condicions climàtiques mediterrànies, que són similars a les del seu hàbitat natiu. A més, l’abundància de moreres, especialment en àrees urbanes i parcs, ha afavorit la seva ràpida colonització. Les principals províncies afectades inclouen Barcelona, Girona i Tarragona.

Espècies a les quals Afecta

Afecta principalment a les moreres, un arbre àmpliament utilitzat en parcs i jardins a Catalunya a causa de la seva resistència a la sequera i a la seva capacitat de proporcionar ombra. No obstant això, aquesta plaga també pot atacar altres espècies d’arbres i plantes llenyoses, com per exemple la glicina (Wisteria sinensis), encara que la seva preferència per les moreres és notable.

Els danys causats per l’escarabat inclouen afebliment estructural de l’arbre, caiguda prematura de branques i, en casos severs, la mort de l’arbre. Això no tan sols afecta a l’entorn natural, sinó que també suposa un risc en zones urbanes, on els arbres afectats poden caure, representant un perill per als vianants i el mobiliari urbà.

Tipus de control

El control del Xylotrechus chinensis és complex a causa de que passa la major part del seu cicle de vida ocult dins de la fusta, de manera que dificulta la detecció precoç de la infestació. Les estratègies de control inclouen mesures preventives, com la inspecció regular d’arbres, especialment aquells que presenten signes d’estrès o malaltia.

Alguns dels mètodes emprats són:

1. Control cultural: L’eliminació d’arbres morts o severament danyats, és crucial per a reduir les poblacions d’escarabats. També es recomana el tractament adequat de les restes de poda, que poden convertir-se en un focus d’infestació.
2. Control químic: S’utilitzen insecticides sistèmics per a protegir els arbres sans. Aquests productes s’apliquen en el tronc o s’injecten directament en el sistema vascular de l’arbre. No obstant això, aquest tipus de control, és efectiu només si s’aplica en les primeres etapes de la infestació.
3. Control biològic: En estudis recents, s’ha investigat l’ús de depredadors naturals i paràsits que ataquen a l’escarabat en la seva etapa larvària. No obstant això, aquests mètodes estan en fases experimentals i encara no s’apliquen de manera generalitzada.
4. Paranys feromonals: Els paranys que utilitzen feromones sexuals poden ser útils per a controlar i reduir la població d’adults, ajudant a detectar noves infestacions abans que es propaguin.

Conclusió

El Xylotrechus chinensis representa una amenaça per a l’ecosistema urbà i natural a Catalunya, especialment per a les moreres, una espècie clau en el paisatge local. La implementació de controls integrats i la vigilància constant són essencials per a minimitzar l’impacte d’aquest escarabat i protegir el patrimoni verd de la regió.