¿El meu arbre es pot partir?

Consells per a reconèixer perills a l’estructura de l’arbre.

---

Existeixen diversos motius que poden provocar la partició de branques o troncs d’un arbre, com per exemple, senescència natural, falta de nutrients, deshidratació prolongada… No obstant això, avui parlarem dels defectes estructurals, més concretament les enforcadures o bifurcacions del tronc. Es tracta d’un dels motius més comuns que generen problemes en els nostres petits o grans monuments arboris, provocant grans danys tant per a l’arbre com per a tot el que hi hagi al seu voltant.

Què és una enforcadura?

És una bifurcació al tronc, podent-se generar de manera natural o accidental, trobant-nos amb dos eixos brotant des d’un mateix punt de l’arbre. A nivell estructural seria equivalent a tenir dos arbres junts sortint des d’un mateix punt competint entre si. Per tant, és sempre un problema tenir enforcadures als arbres? No. Però, ¿podria la enforcadura del meu arbre arribar a partir-se? Sí, a continuació explicarem quan pot convertir-se en un problema. Dins de les enforcadures tenim les enforcadures codominants, que seran les protagonistes d’aquest article; per a més informació sobre altres tipus de forquilles pots llegir aquest post de la universitat de València. Les enforcadures amb codominància estan compostes per dos eixos (branques) del mateix vigor que competeixen entre si per obtenir més llum, cosa gens interessant per a un arbre, ja que necessita llum per poder desenvolupar-se. A l’arboricultura és molt important tenir en compte aquest tipus d’estructures a l’hora de diagnosticar i avaluar els riscos que pot arribar a generar.

Quins tipus de enforcadures codominants podem trobar?

Codominància en forma de V

La cosa canvia quan parlem de codominàncies en forma de V, les enforcadures en forma de V provoquen trencaments per la falsa unió, ja que el propi creixement de l’eix doble, juntament amb la pressió a la zona, les afavoreix en aquest punt crític.

Això sol succeir a causa de l’anomenat concepte d’escorça inclosa, és a dir, l’angle de l’enforcadura és tan estret, que queda escorça comprimida entre les dues branques o troncs i donen lloc una unió feble. Per tant, si el nostre arbre té forquilles en forma de V és quan hem de començar a preocupar-nos. No obstant això, hi ha accions preventives per poder evitar aquests trencaments.

Per complementar informació sobre aquest tema, pots entrar a llegir aquest article de la diputació de Barcelona que conté uns esquemes visuals molt interessants.

Accions preventives per evitar trencaments

• Instal·lacions d’ancoratges dinàmics. Aquest tipus d’ancoratges s’utilitzen per ancorar les branques/braços principals que es troben a la capçada dels arbres, permetent mantenir el moviment natural generat pel vent o el propi creixement de I’ arbre, arribant a evitar trencaments.
• Poda per reduir el pes en arbres adults. Aquest tipus de poda selectiva pot arribar a ser beneficiosa, ja que pot arribar a evitar el trencament d’ eixos produïdes per braços de palanca. Com a màxim s’ha d’eliminar el 10% de la massa foliar de l’exemplar, en cas contrari podríem arribar a agreujar la salut de l’arbre.
• Poda de formació en arbres joves. Aquesta seria la solució òptima, ja que podríem evitar el problema des d’un inici. És interessant eliminar branques vigoroses que podrien arribar a lluitar contra l’eix principal arribant a produir una codominància. Una decisió meditada pensant en el futur determinarà l’acció que hem de prendre per a cada espècie.